FOTOS Siguiente

ALTIMETRIA Siguiente

CRÒNICA MARATÓ PIC D'ESPADÁ 2006 

Diumenge passat dia 10 se celebrava la prova de la marató de l'espadan i fidel a la cita,  per tercer any consecutiu, cap a Segorbe ens dirigim. A les 8 del matí en el pavelló cobert, arreplega del xip i dorsal, salutacions i comentaris amb gent coneguda, assidus a les proves de muntanya.

A les 9 eixida de la marató, en esta edició han canviat el recorregut (prou més dur). Primer durant 1,5 km. es vagareja per dins de la població, després de la font, ens n'anem per la senda en direcció a l'Alt de Rascanya, des d'este punt ja tenim bona panoràmica amb el poble a la llunyania, continuem pujant direcció a la Vall.(Km 10), a partir d'este punt, tot pujada fins a Font Calçada (km.17), baixada per una senda ombria al barranc d'Aigües Negres.Ja en el km.19 es notava en cansament i temps, cert desquadre amb el circuit  publicat en el seu pagina web. i des d'este punt tot pujada a culminar el Pic Espaden a 1133 m (km.22) (42 min. més que en el 2005). Això si les vistes des del pic igual de precioses i encantadores. (vegen-se les fotos). Baixada per un terreny molt tècnic, que ens porta a una senda ampla, tenim uns cinc km. bons para per a córrer si les cames responen, vam arribar al barranc d'Almansor, ja estem prop del següent control  en el poble d'Almedíjar (en la mateixa plaça del poble avituallament i bon ambient) (km.3l). Des d'este punt ja ens vam dirigir per una senda, fins al nou control en Castellnovo (km.35) i afrontarem l'últim tram de terreny prou bo, salvant algun repetjó de 60 m.d'altitud (però que a esta altura de carrera pareixen 500 ), per fi s'albira ja Segorbe a l'entrada ens guarden una sorpresa, la pujada de l'Argent, a penes té 1 km.(però vaja tela), i de nou vagarejant fins a la meta en el pavelló.

En el total de l'acumulat ascens/descens el meu altímetre marc 3612 m.

Objectiu complit (6 h 33 min.) amb reportatge inclòs, (1 h. més que en el 2005), per a l'any 2007, si  repetixen circuit, caldrà preparar-se millor, si és possible.

Ja finalment agrair a May (la meua santa esposa), que es brindara a acompanyar-me i evitara el que haguera de conduir. 

         PEPE ASINS (Canya a la muntanya)