FOTOS Siguiente

MARATO DE DONOSTI (SAN SEBASTIAN)

Hola amics, sóc Miquel, em va demanar fa temps un company del club que preparara un escrit sobre la meua experiència en un dels maratons que gaudix de gran popularitat entre nosotr@s,Vos diré que el 25 de novembre del 2006 vaig estar participant en la XIX marató de Donosti.

Amb una participació d'al voltant d'uns 2400 atletes, l'organització xifra ; que el 75% d'inscrits són de fora del país basc, imaginar-vos la quantitat de països, ciutats i pobles representats en tal esdeveniment.

La marató té un circuit d'allò més Cuidat en  quant a bellesa dels passatges per on discorre i sobretot d'animació dels seus ciutadans "grata recompensa per als participants", torne a repetir, no paraven d'animar.

Del circuit vos conte, passa per les zones més visitades i boniques de la ciutat , imaginar-vos eixida prop de l'estadi d'Anoeta, baixar per l'avd de Sancho el Savi fins al nucli antic de Donosti, l'ajuntament, hotel Maria Cristina, prop de la catedral, platja de la Concha, platja d'Ondarreta, zona de Benta Berri, ciutat universitària i la falda de la monte Igeldo amb final en el bonic estadi d'Anoeta; un gran recorregut amics vos ho garantisc.

 La carrera se'm va fer molt amena, em vaig posar a rodar des del km. 3 amb dos atletes de Maddiola fins al Km. 37 que se'm van escapar per ser un poc conservador, després tenia jo un altra marató, la tornada, vam estar canviant impressions, donant-nos ànim i disfrutant d'un bon dia a Donosti,  i dels milers d'aficionats que van vindre a animar-nos.

El final és en Anoeta, un lloc on es respira qualsevol esport i que eixe dia era per a la marató, ho vaig acabar en 3 hores i 42 minuts temps real.

 La meua experiencia va ser realment satisfactòria, després d'un dur, calorós i solitari entrenament; amb l'inestimable suport de la meua dona i dels meus fills, ella  em va acompanyar en el viatge i va patir en primera persona lo pesat de l'entrenament, i gràcies també a tots els que m'heu donat ànims i consells gràcies.

 No vull enrrollarme més perquè tinc mil anècdotes que comptar-vos, alegries i amargures que ja vos comptaré.

 Adéu, Adéu amics.

                                                          Benetússer 6 de desembre del 2006